Maracaibo

En primer lloc vull disculpar-me per el temps que fa que no escric...Intentaré compensar-ho.

Aquest cop us escric des de Colombia. Enmig d'un paradís tropical i rodejada de platges caribenyes. Aigua cristalina, sorra blanca, bon clima i paisatges esplèndits. Santa Marta. Aquesta ciutat caribennya al nord-est de Colombia no queda molt lluny de la ja explorada Maracaibo.

A Maracaibo aterrava el 9 de novembre a les 22h després de passar molts nervis durant el vol. No hi van haver turbulències, ni tormentes ni tampoc van caure les mascaretes d'oxíogen; però no vaig tancar un ull durant tot el trajecte degur al nús a l'estómac que tenia. Nervis, entusiasme, il.lusió...una barreja de sentiments s'ajuntava a la sensació de no creurem que m'estava, finalment, dirigint a 'la tierra del sol amada'.

La Sra Iris, el Sr Camilo (pares d'en Samuel) i el propi Samuel ja m'havien fet viatjar, mentalment, a aquesta terra que tant significa per ells. L'emoció que els comporta recordar els dies per la seva ciutat, l'orgull i la nostàlgia amb la que parlen d'ella, feia que ja conegués una mica aquest indret abans d¡haver-hi posat els peus.

Una ciutrat que per molts no és més que una font de petroli, és per ells part de la seva identitat, on han crescut, viscut i de la que s'han hagut de distanciar per diferents circumstàncies de la vida.

He trepitjat diferents llocs que m'havien ensenyat per fotografies, vídeos ets, i fent-ho, he recordat a aquestes persones, importants per mi, que tants sentiments tenen per cadascun d'aquests racons.

La familia de'n Samuel no em podia haver acollit millor. M'he sentit en tot moment molt a gust, no hi ha hagut cap dia que no em tronxés de riure i, al marxar cap a Santa Marta, m'ha sapigut greu deixar-los enrere. D'aquí poc, però, hi tornarem.

El turisme que he fet aquí ha estat diferent, eminentment culinari. Tpthom volia que provés de tot i els quilos de més demostren que no em negava gaire a nous àpats. I com que, a sobre, gran part de la cuina 'típica' que he provat és fregida, amb salses i salses....impossible no llepar-se els dits. I si no eren 'fritangues' eren dolsos increíblement bons als quals no només no em podía negar, sino que necessitava repetir.

Aquests quilos s'acumulen en forma d'una rodona panxa cervesera. A Venezuela és un dels paísos on més es beu. A la regió de Maracaibo on es consumeix més de la meitat de la cervesa que es gasta al país.

M'ho vaig poder creure quan la nit de la nostra arribada, rulaven i rulaven caixes i caixes de cervesa que s'acabaven acompanyat la parrilada que ens havien preparat. I no va ser un fet excepcional, sinó més aviat diari. Cal a dir que l'assequible breu de la cervesa i el terrible calor de la ciutat (motiu del seu sobrenom) donen peu a voler obrir una polar light o polar ice (cervesa).

Amb l'alcohol no hi pot faltar la música. I evidentment, a tot drap. La hora no importa. Qualsevol moment és bo per escoltar unes gaites o salsa, fer una cerveseta i una mica de gresca. La broma i l'humor mai falten.

Com no sentir-se a gust en un entorn així?