Primers entrebancs

M'encantaria estar escrivint les meves primeres impressions sobre el cor d'Amèrica llatina, pero no. Encara no. Puc descriure-us l'increible entorn en el que estic, on cada racó és un món per descobrir....No dóno a l'abast observant tot el que m'envolta, no em vull pedre cap detall, i és que l'aeroport de Bogotá és fascinant.... Tinc un McDonals a davant i una perfumeria a darrera. Una botiga de telefónica a la dreta i un parell de guardies amb metralletes o el que sigui al fons a l'esquerra. I jo aquí, tota tirada en mig del passadís principal. Però conectada. Sí!!!!!!!!! :S ...

Després de més de 24 hores de viatge encara estic a Bogotà. I és que la flor el cul que sempre em dieu que tinc, definitivament, l'he perdut. Jo i la meva germana ja ens miravem amb un somriure forçat d'aquells que deixem anar per canalitzar els nervis o per no plorar, quan una 'molt agradable' asafata ens explicava, més fredament impossible, que l'avió arribava amb retard i que, segurament, passaria la nit a Bogotà.... Tot i que després em varen donar falses esperances, a aquella dóna no li faltava raó. La foscor de la nit i les ganes d'agafar el llit i dormir no em van deixar observar gaire bé els carrers per els que ens portava una furgoneta, que, amb la música llatina a tot volum, ens dirigia per carreteres totes en obres cap a un hotel.

Avui ja porto 7 hores a l'aeroport... de les quals, 4, han estat una lluita constant. De mostrador en mostrador, em rebien amb un 'hola mi amor' 'linda senyorita', però es fregaven les mans i passaven el marró a un altre. Cansada de ser una pilota que s'anaven passant, he tret una mica de la mala llet juanola que ens caracteritza i he aconseguit que una joveneta m'ho arreglés tot. Em queden 6 hores i pico d'espera, encara. Però almenys ja estic tranquila, ja m'han arreglat tots els papers, s'han cuidat de les meves maletes i m'han donat de dinar. Així que res, només em queda esperar, i si tot va bé, demà sí que arribaré al meu destí, Cuzco.